Les TIC i el sistema educatiu

Les TIC han anat evolucionant de manera espectacular en els darrers anys i això, ha fet que la societat, en general, s’hagi hagut de moure per aprofitar el potencial que se’n pot treure.

Com a conseqüència de tot això, i afegint el fet que a les escoles de cada vegada més trobem majors casos de fracàs escolar, alumnes desmotivats, etc., veiem l’oportunitat d’oferir un canvi en el nostre sistema educatiu, un canvi adreçat als temps en els que vivim. I és aquí, on l’anomenada Educació 2.0 va agafant força; una educació que té en compte les noves característiques dels alumnes i les possibilitats d’aquestes noves eines de comunicació.

En el nostre cas, si tenim en compte que el sistema educatiu d’una societat és la base per a la formació dels seus futurs ciutadans, veiem que si les TIC estan transformant el nostre entorn, és inevitable que també canviï la forma de concebre i entendre l’educació.

Des de fa alguns anys, ja són molts els centres escolars que compten amb pissarres digitals, projectors i/o ordenadors portàtils a les aules, entre d’altres. Tot això permet avantatges, tant als mateixos estudiants, com als professors i pares d’aquests.

Per una banda, els estudiants poden aprofitar l’Internet per complementar la matèria donada a classe pel professor, ja sigui mirant diferents articles sobre un tema, visualitzant un vídeo, etc. Per altra banda, els professors poden dur a terme la supervisió del progrés acadèmic dels seus alumnes mitjançant diferents eines de seguiment, entre altres qüestions. Per la seva part, els pares poden estar més al dia del rendiment acadèmic del seu fill, ja sigui seguint les dades publicades pel professor, o bé contactant directament amb aquest, a través d’algun dels canals disponibles per a cada destí; a més, és una forma de potenciar la participació d’aquests dins la vida del centre.

En la meva opinió, no es tracta d’una nova manera de fer i entendre l’educació, sinó d’una manera innovadora d’ensenyar i aprendre, que complementa i, a la vegada, amplia els coneixements del propi alumnat, i que contempla l’aprenentatge cooperatiu, envers al competitiu, on l’intercanvi d’informació i construcció de coneixements seran la clau del desenvolupament educatiu. Per tant, tot això fonamenta una evolució i millora educativa.