Les noves Tecnologies de la Informció i la Comunicació aporten abundants millores a l’educació. El recolçament a l’hora de realitzar les tasques el propi professorat, a les tasques administratives i a la metodologia que s’utilitza, a més del proporcionament de materials didàctics específics i eines de comunicació versàtils duen a una educació més oberta i més flexible, on tots i cada un de nosaltres hi tenim cabuda. Així, respectem les característiques individuals de tota la societat i donem accés a tots i cada un d’ells dins el sistema educatiu.
És clar que tot aquest canvi duu a darrera una inversió econòmica, però també organitzativa dels centres, a més d’una adaptació i constant reciclatge dels docents. En realitat, penso que aquest reciclatge s’hauria d’abstendre no només al camp de les TIC, sinó també a tots els aspectes que abarca l’educació en general, ja que el temps corr i la societat va canviant i avançant; per això, nosaltres, des de l’escola, hem d’ensenyar als infants amb una visió actualitzada del món.
Seguint amb la idea d’integració de les TIC en els docents, Jordi Adell ens parla de cinc fases. La primera és la d’accés, en la que cal aprendre l’ús base de la tecnologia; la segona és la d’adopció, en la que els professors comencen a utilitzar els ordenadors per fer el mateix que feien sense aquests; la tercera és la d’adaptació, en la que s’integra la nova tecnologia en pràctiques tradicionals, però augmentant la productivitat, el ritme i la quantitat de feina; la quarta és la d’apropiació, en la que es comencen a experimentar noves maneres de fer feina didàcticament amb l’ús de les TIC; i la cinquena és la d’innovació, en la que s’utilitza la tecnologia de manera que ningú ho ha fet abans.
Així com ens diu Mercè Gisbert, un bon professor ha de complir els següents rols: consultor d’informació, cercant recursos i recolçant als alumnes per a l’accés a la informació; col·laborador en grup, afavorint plantejaments i resolució de problemes mitjançant el treball col·laboratiu; treballador solitari, ja que la tecnologia requereix molta implicació individual; facilitador de l’aprenentatge, proveint recursos i cercadors d’informació; desenvolupador de cursos i materials, mitjançant una visió constructivista del desenvolupament curricular; i supervisor acadèmic, diagnosticant les necessitats dels seus alumnes, guiant-los i fent-los un seguiment, seguit d’una supervisió.
En aquest apartat cal fer referència als PLEs: entorns personals d’aprenentatge. Quan parlem d’un PLE, parlem d’un enfocament pedagògic amb vàries implicacions en els processos d’aprenentatge i amb una base tecnològica bastant evident. Ens permet treure profit de les innegables possibilitats que ofereixen les tecnologies i de les emergents dinàmiques socials que tenen lloc en els nous portals definits per aquestes.
“Conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de manera habitual per aprendre”
Adell i Castañeda, 2010
El meu PLE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada